(+34) 628 51 36 42 (+34) 695 50 59 46
Estudi Tecnoambiental

Blog

Estem dissenyant les ciutats per al clima que ja no existeix?

La vegetació urbana com a infraestructura estratègica per a l'urbanisme resilient

Durant dècades, la vegetació urbana s'ha considerat principalment un element paisatgístic. Tanmateix, l'emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i les noves exigències normatives estan transformant radicalment aquesta visió. Avui, els arbres, arbustos i espais verds ja no poden entendre's únicament com a elements ornamentals. S'han convertit en una infraestructura estratègica capaç de reduir riscos climàtics, millorar la biodiversitat, disminuir costos de manteniment i augmentar la resiliència d'edificis, barris i ciutats. Aquesta realitat té un impacte directe en l'urbanisme, les avaluacions ambientals estratègiques, les certificacions BREEAM i LEED, la Taxonomia Verda Europea i les anàlisis DNSH (Do No Significant Harm).

La vegetació ja no es selecciona només per criteris estètics

Un dels errors més freqüents en el disseny d'espais verds consisteix a escollir espècies únicament per la seva aparença. La selecció vegetal hauria de respondre simultàniament a múltiples factors:

  • Adaptació al canvi climàtic.
  • Resistència a sequeres i onades de calor.
  • Capacitat de generar ombra efectiva.
  • Resistència a plagues i malalties.
  • Baix consum hídric.
  • Compatibilitat amb el tipus de sòl.
  • Tolerància a la proximitat al mar i a la salinitat.
  • Baix potencial al·lergènic.
  • Reducció dels costos de manteniment.
  • Capacitat d'afavorir la biodiversitat local.
  • Integració amb els ecosistemes del territori.

En definitiva, no es tracta simplement de plantar arbres, sinó de dissenyar una infraestructura verda capaç de continuar funcionant durant les properes dècades.

Madrid: adaptació a la continentalitat i a la calor extrema

En projectes desenvolupats a la Comunitat de Madrid, la selecció vegetal respon a un clima mediterrani continental caracteritzat per temperatures elevades a l'estiu, sequeres prolongades i una elevada amplitud tèrmica. Les espècies arbòries seleccionades inclouen:

  • Alzina (Quercus ilex)
  • Roure valencià (Quercus faginea)
  • Pi blanc (Pinus halepensis)
  • Pi pinyoner (Pinus pinea)
  • Auró de Montpeller (Acer monspessulanum)
  • Ullastre (Olea europaea var. sylvestris)
  • Olivera (Olea europaea)
  • Ametller (Prunus dulcis)
  • Lledoner (Celtis australis)
  • Piruétano (Pyrus bourgaeana)

Barcelona: biodiversitat urbana i connectivitat ecològica

En una ciutat compacta com Barcelona, la infraestructura verda ha de respondre simultàniament a la necessitat d'adaptació climàtica, l'augment de la biodiversitat i la limitació de l'espai disponible. Entre les espècies recomanades destaquen:

  • Alzina (Quercus ilex)
  • Suro (Quercus suber)
  • Garrofer (Ceratonia siliqua)
  • Olivera (Olea europaea)
  • Ametller (Prunus dulcis)
  • Arboç (Arbutus unedo)
  • Taronger amarg (Citrus aurantium)
  • Auró de Montpeller (Acer monspessulanum)

Aquestes espècies permeten generar ombra, millorar la biodiversitat urbana i proporcionar aliment i refugi per a aus i insectes pol·linitzadors. També es prioritzen arbustos com l'arç blanc (Crataegus monogyna), el llorer (Laurus nobilis) o el bruc blanc (Erica arborea), que contribueixen a reforçar la funcionalitat ecològica dels espais urbans.

Galícia: restauració ecològica i serveis ecosistèmics

A Galícia, els objectius són diferents. La prioritat és reforçar els ecosistemes atlàntics, incrementar la biodiversitat i recuperar funcions ecològiques pròpies del territori. Les espècies arbòries seleccionades inclouen:

  • Roure comú (Quercus robur)
  • Surera (Quercus suber)
  • Castanyer (Castanea sativa)
  • Pi gallec (Pinus pinaster)
  • Llorer (Laurus nobilis)
  • Bedoll (Betula pubescens)
  • Vern (Alnus glutinosa)
  • Freixe (Fraxinus excelsior)
  • Cirerer silvestre (Prunus avium)
  • Teix (Taxus baccata)

Pel que fa a la vegetació arbustiva, destaquen:

  • Grèvol (Ilex aquifolium)
  • Nabiu (Vaccinium myrtillus)
  • Tojo (Ulex europaeus)
  • Retama negra (Cytisus scoparius)
  • Brucs (Erica spp.)
  • Gavarrera (Rosa canina)
  • Saüc (Sambucus nigra)

L'objectiu és afavorir la connectivitat ecològica, augmentar la captura de carboni i restaurar hàbitats característics del paisatge atlàntic.

Màlaga: xerojardineria i resiliència hídrica

La Costa del Sol és un dels territoris més sensibles a la sequera i a l'increment de temperatures associat al canvi climàtic. En aquest context, la vegetació es converteix en una eina fonamental per reduir el consum d'aigua sense renunciar als beneficis ambientals. Les espècies arbòries utilitzades inclouen:

  • Garrofer (Ceratonia siliqua)
  • Lledoner (Celtis australis)
  • Xiprer (Cupressus sempervirens)
  • Morera (Morus alba)
  • Olivera (Olea europaea)
  • Ullastre (Olea europaea var. sylvestris)

Complementades amb arbustos com:

  • Arboç (Arbutus unedo)
  • Margalló (Chamaerops humilis)
  • Llentiscle (Pistacia lentiscus)
  • Labièrnago (Phillyrea angustifolia)
  • Romaní (Rosmarinus officinalis)
  • Olivella (Teucrium fruticans)

Aquest model de jardineria mediterrània permet reduir significativament les necessitats de reg, disminuir els costos de manteniment i crear refugis per a la fauna urbana.

 

Parlem?

Ens encantaria ajudar-te a fer realitat la teva transició a la sostenibilitat i a una economia enfocada al bé comú.
Contactar
Estudi Tecnoambiental
T. (+34) 628 51 36 42 / (+34) 695 50 59 46 - info@estudi-tecnoambiental.com
Barcelona (Barcelona) - L'Armentera (Girona) - Noalejo (Jaén)
Finançat per la Unió Europea - NextGenerationEU
Plan de recuperación, transformación y resiliencia Financiado por la Unión Europea - NextGenerationEU