Blog

Ocells i edificis: com convertir l’arquitectura en generadora de serveis ecosistèmics

Avui, arquitectes i enginyeries tenen una nova responsabilitat —i oportunitat— 👉 dissenyar edificis capaços de generar serveis ecosistèmics reals. Els ocells són un dels vectors més eficients per aconseguir-ho. Corroborat per l’estudi ServiBirds (2026), les aus proporcionen serveis clau com:

• control de plagues
• dispersió de llavors
• regulació ecològica
• valor cultural i benestar 

👉 És a dir: els ocells aporten funcions mesurables que es poden integrar en el projecte.

La integració d’aus urbanes en edificació representa un canvi de paradigma: els edificis deixen de ser elements passius per convertir-se en actius ecològics capaços de generar serveis ecosistèmics mesurables. Mitjançant un disseny rigorós —basat en criteris tècnics, coneixement ecològic i integració des de projecte— és possible potenciar funcions com el control de plagues, la dispersió de llavors o la millora del benestar urbà. Aquesta aproximació no només respon a les exigències creixents de marcs com la Taxonomia UE o certificacions LEED o BREEAM, sinó que també posiciona arquitectes i enginyeries en una nova línia de valor: la creació d’infraestructura verda integrada. El repte ja no és només construir millor, sinó construir edificis que funcionin com a part activa dels ecosistemes urbans.

La construcció contemporània ha eliminat pràcticament totes les oportunitats de nidificació. El disseny dels edificis moderns ja no ofereix llocs adequats per a la nidificació perquè no disposen de forats de ventilació, golfes o dobles sostres.Això ha comportat la el descens de la població d'aus urbanes com falciots i orenetes i, per tant, la pèrdua de serveis ecosistèmics i empobriment de la biodiversitat urbana. 

Com potenciar els serveis ecosistèmics en edificació a partir de les aus urbanes?

🧱 Integració arquitectònica des de projecte: Dissenyar espais de nidificació com a part de l’edifici, no com a element afegit.

• Integració en façana o coberta
• Compatibilitat amb l’envolvent tèrmica
• Solucions passives i sense manteniment

📐 Disseny basat en paràmetres ecològics: La biodiversitat requereix criteris tècnics concrets.

• Alçada adequada (seguretat i ús real)
• Orientació (control tèrmic)
• Separació entre nius (evitar competència)
• Densitat òptima

🐦 Especialització per espècies: Cada espècie aporta serveis diferents i requereix condicions específiques.

• Dimensions d’accés adaptades
• Tipologia de cavitat específica
• Materials amb textura adequada

🌙 Control de la il·luminació (dark design): La llum artificial pot anul·lar els serveis ecosistèmics.

• Evitar il·luminació directa en zones de nidificació
• Reduir espectre blau i UV
• Incorporar estratègies “dark sky”

🌿 Connexió amb infraestructura verda: Els ocells necessiten un entorn funcional, no només el niu.

• Integració amb cobertes verdes i vegetació
• Continuïtat ecològica urbana
• Proximitat a fonts d’aliment

📊 Integració en certificacions i normativa: Convertir la biodiversitat en un actiu mesurable.

• BREEAM (USE, SyB)
• Taxonomia UE (DNSH biodiversitat)
• Indicadors ESG

_________________________
Esther Sebastián-González, Susana Carrión, Cristian Pérez-Granados, Germán M. López-Iborra, Francisco Botella, Claudia Pérez, Gloria Rocher, Juan Manuel Pérez-García, José García-Rodríguez, José Antonio Sánchez-Zapata, and Adrian Orihuela-Torres "Servibirds: Quantitative Assessment of the Ecosystem Services Provided by Native Birds in Spain," Ardeola 73(1), 43-66, (22 October 2025). https://doi.org/10.13157/arla.73.1.2026.ra3